En la partitura s'hi representen o indiquen:
- les notes
- les figures rítmiques
- el tempo
- la tonalitat
- les dinàmiques
- les repeticions
- el títol de l'obra
- l'autor de l'obra.
La música s'escriu sobre el pentagrama, és a dir, sobre les cinc línies i els quatre espais que queden entre elles. La funció del pentagrama és identificar les notes.
Les línies addicionals són aquelles línies que s'afegeixen a les del pentagrama, tant per sota com per sobre, per escriure aquelles notes que són més greus o més agudes:
Però... com sabem on hem de situar cada nota?
Això ens ho indiquen les claus. Existeixen més d'una clau perquè no tots els instruments poden tocar notes de la mateixa altura. Hi ha instruments, com el violoncel, que toquen notes greus, i n'hi ha d'altres, com el violí, que toquen notes agudes. Així doncs, escriurem les notes que ha de tocar el violoncel en una clau, i les que ha de tocar el violí en una altra. Fer-ho afegint línies addicionals no seria gens pràctic, ja que ens dificultaria la lectura de la música.
Vosaltres ja coneixeu dues de les claus que més s'utiltizen:
1. La Clau de Sol:
El símbol de la clau de sol ens indica la línia del pentagrama on se situa la nota SOL, en concret sobre la segona línia del pentagrama. La resta de notes es col·loquen a partir d'ella, tant cap amunt com cap avall.
La clau de sol s'utilitza per representar sons aguts. Per això la fem servir en les partiures per oboè, flauta, violí o per la mà dreta del piano. En la música vocal, les partitures per la veu soprano i la veu contralt s'escriuen en clau de sol.
2. La Clau de Fa en quarta:
El símbol de la clau de fa en quarta ens indica que la nota FA s'escriu sobre la quarta línia del pentagrama:
Igual com en la clau de sol, la resta de notes es situa en el pentagrama cap amunt i cap avall a partir del fa.
La clau de fa s'utilitza per representar sons més greus. Per això es fa servir en partitures per a violoncel, el contrabaix, la tuba, el trombó, el fagot o la mà esquerra del piano. En la músiva vocal s'escriuen en clau de fa les partitures per a baix (el tenor es pot escriure en clau de fa o en clau de sol, depenent de la melodia).
3. Altres claus:
Clau de do en tercera línia
Clau de do en quarta línia
Una curiositat...
Si vols saber qui es va inventar el nom de les notes fes clic aquí.
Exercicis de lectura de claus:
- Juguem a caçar aranyes: les notes a la clau de sol.
- Per a practicar la clau de sol:
La repetició
Si cal repetir tota la peça musical, s'indica amb dos punts situats a l'esquerra de la barra final. Les inicials D.C. signifiquen "da capo", que en italià vol dir "des del principi". Ens indiquen doncs que hem de repetir la peça des del començament.
En el cas que no sigui necessari repetir tota la peça fins al final, la partitura ens indicarà on hem d'acabar amb la paraula fine, que vol dir "final" en italià.
.jpg)
Les caselles de repetició ens diuen quantes vegades s'ha de repetir un fragment. Durant l'última de les repeticions s'ha de saltar de la primera de les caselles a la segona per a continuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada