BREU HISTÒRIA DEL JAZZ IV: BE-BOP

ANYS 40: EL BE-BOP

El Be-Bop és la primera gran revolució estilística que pateix el jazz.  Degut a la crisi provocada per la II Guerra Mundial, les Big Bands desapareixen i es formen grups més reduïts anomenats "combos".

El Be-Bop sorgeix com a protesta dels músics negres davant dels blancs.  Volen recuperar el domini del jazz i deixar de banda l'estil comercial del Swing.

Característiques del Be-Bop

• La bateria deixa de marcar la pulsació i passa a ser un instrument autònom.  Això fa que el Be-Bop no sigui ballable, només es pot escoltar.
• Els instruments toquen a una velocitat molt ràpida, cosa que requereix un gran domini de les tècniques per part dels músics.
• Les improvisacions les fan principalment el saxo i la trompeta, i es fan sobre el tema principal.
• Harmonia i ritmes complexos.

Els jazzmen més importants del Be-Bop són Charlie Parker i Dizzy Gillespie.  Els escoltarem tocant conjuntament una peça anomenada Leap Frog:

A PARTIR DELS ANYS 50: COOL JAZZ, THIRD STREAM, JAZZ FUSSIÓ...

Fins els anys 50, la comunitat afroamericana vivia segregada de la resta del país.  A partir d'aleshores entra dins la societat de consum.  Blancs i negres són influenciats per igual per la publicitat, i la música trenca totes les fronteres.

A partir dels anys 50 hi ha dues grans tendències en el jazz:

• Els innovadors, seguidors del Be-Bop, que derivaran cap a altres estils:
• Cool Jazz: música més àgil i fresca.  El seu representant més important és Miles Davis.  El podem escoltar interpretant So what:

•  Third Stream (tercer corrent): vol aproximar-se a la música clàssica contemporània europea.  Per exemple, Gil Evans arranja el Concierto de Aranjuez, de Joaquín Rodríguez:
• Jazz Fussió: incorporació de música brasilera (Bossa Nova), música cubana, flamenc, etc.  Un dels músics més coneguts de Jazz Fussió és Chick Corea.
• Els nous clàssics del jazz, que retornen als orígens i donen lloc a altres gèneres més senzills i comercials com el rock, el soul, el funk...  El jazz ha estat el "pare" de la gran majoria de gèneres de música popular que coneixem.