ELS ANYS 20: CHICAGO
El 1917, degut a greus incidents, es tanquen els locals de jazz nocturns. Els músics marxen de New Orleans cap al nord, sobretot a Chicago.
Allà els negres viuen en barris segregats, sobretot al de South Side. És en aquests barris on el jazz agafa embranzida.
Als locals de Chicago s'hi pot escoltar l'autèntic estil New Orleans, i hi actuen músics de la categoria de Louis Armstrong i Duke Ellington.
En aquests anys també apareixen grans figures del Blues, com Bessie Smith, anomenada també l'Emperadriu del Blues.
Característiques de l'estil Chicago:
- Bandes de 6 a 9 músics, però a vegades amb més de 10.
- Instruments: secció rítmica amb piano, banjo o guitarra, contrabaix o tuba i bateria. A la secció melòdica: trompeta, clarinet i trombó. S'introdueix per primera vegada el saxofon.
- Improvisació individual: predominen els solistes per damunt del conjunt.
- Pulsació rítmica en temps febles del compàs.
El jazzista més influent d'aquesta època és Louis Armstrong, també conegut amb el sobrenom de Satchmo, que aporta expressió emotiva, tècnica musical, sentit del swing, vibratos i ornaments. És el creador de l'Scat.Diu la llegenda que durant un concert Armstrong va ser incapaç de recordar part de la lletra d'una cançó, i que va començar a taral·lejar la melodia tot imitant el so d'un instrument. Aquest va ser el naixement de l'Scat.Us deixo amb el West-End Blues de Louis Armstrong, gravat el 1928, on podreu apreciar l'ús de l'Scat:
També podem escoltar una antiga gravació de ¨Duke Ellington, East St. Louis Toodle-O:
I per acabar, un blues de Bessie Smith, Empty Bed Blues:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada