ALTERACIONS: SOSTINGUTS, BEMOLLS I BECAIRES. 2n ESO

Les alteracions són signes que modifiquen el so d'una nota, fent-lo mig to més agut o mig to més greu:

• Sostingut # : apuja un semitò la nota.  Per tant, serà més aguda.
• Bemoll b : abaixa un semitò la nota.  Per tant, serà més greu.
• Becaire
  
  : anula l'efecte de qualsevol alteració, i retorna la nota a l'estat original.

En un piano, els sons corresponents a les tecles blanques són els sons naturals o no alterals (do, re, mi, fa, sol, la i si).  Les tecles negres corresponen als sons alterats, bé de forma ascendent amb el sostingut o descendent amb el bemoll.

Una tecla negra del piano, per exemple la que està entre el do i el re, pot considerar-se un do alterat ascendent (do sostingut) o bé un re alterat descendent (re bemoll):

 Dins de les alterarcions podem distingir:

• Alteracions pròpies: s'escriuen el principi del pentagrama, després de la clau, i aleshores s'anomenen armadura.  Ens indiquen la tonalitat de la melodia, i afecten a totes les notes iguals, de qualsevol octava.  Per exemple, si a l'armadura hi ha un fa sostingut, tots els fa de la melodia seran mig to més aguts.
  
  
  
  
  
• Alteracions accidentals:  són les que escrivim davant d'una nota en concret.  Afecten només a la nota davant de la qual està situada l'alteració i a les que són iguals dins del mateix compàs.

Des d'aquest teclat podem escoltar com sonen les diferents notes naturals i alterades.

d