LA COBLA, AGRUPACIÓ INSTRUMENTAL GENUÏNAMENT CATALANA. 2n ESO

Treballarem la cobla i la sardana a partir d'una webquest que us he penjat aquí.

LES AGRUPACIONS INSTRUMENTALS II: LA BIG BAND

Una Big Band és una agrupació instrumental pròpia de la música de jazz.  Es va popularitzar durant l'època daurada del swing, en els anys 30 i 40 del segle XX.

Des de principis del segle XX, als Estats Units es va desenvolupar un nou estil musical conegut com a jazz.  Des dels seus inicis, el jazz va evolucionar en diversos estils, com el New Orleans o Dixieland, el Chicago, el Swing, el Be-bop, etc.

Aquí hi trobaràs més informació sobre el jazz.

Per tal de treballar la Big Band, et proposo la tasca que trobaràs en aquest document.

WHEN I'M GONE (CUP SONG). ANNA KENDRICK. 3r ESO

EL BARROC. 3r ESO

La música en el barroc from Dolors Cubí

ELS "CASTRATI" 
 Us deixo un interessantíssim vídeo del programa de TV "Òpera en texans", en el qual es parla de la figura dels "castrati":

AUDICIONS
 1. MÚSICA RELIGIOSA

•  Oratori de Nadal, de J.S. Bach:
• Cantata 147, de J.S. Bach:
• Al·leluia, del Messies del Händel:

           
2. MÚSICA INSTRUMENTAL

• Cànon per a orgue i corda, de J. Pachelbel:

• Toccata i fuga en re menor, de J.S. Bach:
• Tardor, de Les Quatre Estacions de A. Vivaldi:

3.  ÒPERA

• "Toccata", fragment de Orfeo de C. Monteverdi:
• "Tu se morta", ària de Orfeo de C. Monteverdi:

HISTÒRIA DE LA MÚSICA EN FLAUTA

Us deixo un wix amb partitures per flauta dels diferents períodes de la història de la música.

VIVA LA VIDA. COLDPLAY

 Doncs per què no la toquem amb flauta?
 Us deixo la partitura de "Viva la vida", dels Coldplay, per a flauta dolça:

I aquí la teniu per a flauta i piano, i la podem fer servir com a base:

LES AGRUPACIONS INSTRUMENTALS I: L'ORQUESTRA

Una agrupació instrumental és un grup d'instruments que interpreten una determinada peça musical dirigits per un director.  Hi ha diferents tipus d'agrupacions instrumentals, de les quals destaquen:

• L'orquestra
• La banda
• La cobla
• La banda de jazz

Una cobla de 1909

Començarem parlant de l'Orquestra Simfònica.

Dins l'orquestra simfònica, els instruments se situen en uns llocs determinats, ordenats per famílies, anomenats seccions de l'orquestra.

Aquí teniu una aplicació que ens mostra les seccions de l'orquestra i els instruments que pertanyen a cadascuna. En aquest enllaç teniu una breu explicacions de cadascuna de les seccions i d'una de les figures més importants de l'orquestra: el director.

Simon Rattle, director de l'Orquestra Filharmònica de Berlin

L'orquestra va néixer durant el Barroc (1600-1750) i ha anat evolucionant al llarg del temps.  Aquí podem veure com eren les orquestres de diferents períodes: Barroc, Classicisme i Romanticisme, i escoltar  fragments de les peces musicals més conegudes de cada període i d'obres que tenen com a protagonista cada instrument.  També ho podem veure en aquest aplicatiu de la Dallas Symphony Orchestra.

Per tal de sentir els instruments per seccions aquí tens un interactiu amb audicions de l'obra "The Young person's guide to the Orchestra" del compositor Benjamin Britten.

Activitats

1. Respon aquest qüestionari sobre els instruments i l'orquestra.
2. Fes aquesta activitat sobre els instruments de l'Orquestra Simfònica. 
3. I per repassar els instruments, aquests mots encreuats.

Per saber-ne més:

• BBC Guide to the Orchestra
• Los instrumentos de la orquestra
• Classic for kids
• DSO kids: escolta el so dels instruments de l'orquestra
• The New York Philharmonic Kid zone
• The Nashville Symphony Orchestra

BOIG PER TU

BOIG PER TU (SAU) PER A FLAUTA

CLAPPING MUSIC FOR 5 PERFORMERS, BY SANTI CARCASONA

En Santi Carcasona és un músic torellonenc que l'any passat vau tenir l'oportunitat de conèixer en el Drum Circle que des de l'àrea de música vam organitzar pels alumnes de 3r i 4t d'ESO.

La seva especialitat és la percussió, i en aquesta ocasió el podem veure fent un exercici ben original de percussió corporal, inspirat en l'obra del compositor nord-americà Steve Reich.  Aquí el teniu:

FAMÍLIES INSTRUMENTALS

Recordes què és el timbre?

És una de les quatre qualitats del so, la que ens permet diferenciar un instrument d'un altre.

El timbre d'un instrument depèn d'una sèrie de factors:

• El material amb el qual està fet l'instrument (fusta, metall, membrana, cordes...)
• La tècnica que s'utilitza per fer-lo sonar (fent vibrar una columna d'aire, unes cordes o unes membranes, o bé produint sons per les vibracions del mateix instrument).

Això ens permet classificar els instruments en una sèrie de famílies instrumentals, ja que la tècnica que s'utiltiza per fer sonar un instrument és bastant semblant per a tots els membres d'una mateixa família.

Aquesta classificació la van establir els músics C. Sachs i E. Von Hombostel l'any 1914.

FAMÍLIES INSTRUMENTALS

 -  AERÒFONS: els instruments en què vibra una columna d'aire.  Són els instruments de vent.

-  CORDÒFONS: els instruments en què vibren les cordes.  Són els instruments de corda.

-  MEMBRANÒFONS: els instruments en què vibra una membrana.  Són part dels instruments de percussió.

-  IDIÒFONS: els instruments que autoressonen, és a dir, que sonen per la seva pròpia vibració.  També són part dels instruments de percussió.

-  ELECTRÒFONS: els instruments que funcionen amb electricitat.  Són els instruments elèctrics.

Aquí pots veure un mapa conceptual amb la classificació tècnica dels instruments:

ELS INSTRUMENTS

Un instrument musical és un objecte o un aparell que es fa servir per a produir sons musicals.

Segons aquesta definició, qualsevol objecte que es pugui utilitzar per fer sons es pot anomenar instrument.  Per tant, aquesta paraula engloba des dels instruments més simples (com el triangle o les maraques), fins els més complexos (com el violí, l'orgue o el sintetitzador, per exemple).

violí

sintetitzador

maraques

triangle

orgue

També es poden considerar instruments tot d'objectes que poden utiltizar per fer música encara que aquesta no sigui la seva finalita original, per exemple unes ampolles de vidre, copes de cristall, culleres, etc.

ELEMENTS D'UN INSTRUMENT MUSICAL

Per tal d'analitzar com sona un instrument, hem de trobar-hi aquests tres elements:

1. El material que vibra: és la part de l'instrument que està en vibració i que, per tant, produeix el so.  Es tracta d'un material amb propietats elàstiques, i per tant té capacitat de vibrar.
2. Procediment o mecanisme de vibració: és la manera com es provoca la vibració.
3. Ressonador o caixa de ressonància: a la majoria d'instruments, el material elàstic vibra de forma molt dèbil.  Per tal que el so es pugui sentir bé ens cal un dispositiu ressonador que amplifiqui les vibracions.  Tot i això, hi ha alguns instruments que no tenen ressonador perquè el seu material elàstic ja vibra amb prou potència i no el necessiten.

  

Activitat:

Busca una fotografia i assenyala aquests tres elements en els instruments següents: platerets, tuba, contrabaix, arpa, timbales, carrilló, derbuka, simbomba, balalaica, banjo, clavecí, salteri, viola, fiscorn, flauta de pan, ocarina, gralla, sac de gemecs, acordió diatònic.

Envia-ho al correu electrònic de l'assignatura.

LA MÚSICA EN L'EDAT MITJANA. 3r ESO

La música en l'Edat Mitjana
Us deixo una sèrie de recursos per a treballar la música a l'Edat Mitjana:

1. Un mapa conceptual sobre l'organització social de l'Edat Mitjana:
   
2.  Un wix amb audicions de l'Edat Mitjana:

 3. Un altre wix amb un resum sobre la música medieval, i en el qual podràs escoltar diferents instruments medievals:

AUDICIONS

Música religiosa

"Puer natus est nobilis", cant gregorià interpretat pels monjos de Santo Domingo de Silos. "Rex Caeli", organum a dues veus: "Sederunt principes", de Perotin, organum a quatre veus: "Agnus Dei", fragment de la Missa de Notre Dame, de Guillaume Machaut:

Música profana

 "Jocs de Robin i Marian", música trobadoresca de Adam de Halle:
"Santa Maria strela do dia", de les Cantigas d'Alfons X el savi:
 "Stella Splendens", del Llibre Vermell de Montserrat:
"Sumer is icumen in", cànon del segle XIV:
Per acabar, us deixo amb una curiositat. Fa uns anys, el cant gregorià es va tornar a posar "de moda". Alguns grups de música electrònica van utilitzar-lo com a base per a la seva música. Aquí en tenim un exemple, del grup Enigma:

INTERVALS PERFECTES I IMPERFECTES

Ja hem dit anteriorment que els intervals són la distància que hi ha entre dues notes.  Ens referim a l'altura, és a dir, a la diferència entre agut i greu.
En música, ja sabem que aquesta diferència es mesura en tons i semitons.  Per tant, els intervals també poden diferenciar-se segons els tons i semitons que contenen.

Hi ha determinats intervals que sempre contenen el mateix nombre de tons i/o semitons.  Són els anomenats intervals perfectes, i són els intervals de quarta (4a), quinta (5a) i octava (8a).

 Els intervals perfectes poden trobar-se augmentats o disminuïts.  Un interval augmentat és el que té 1 semitò més que el just, i un interval disminuït és el que té 1 semitò menys que el just.  Si cliques sobre les imatges de cada interval, podràs escoltar com sona:

Interval de quarta justa

Interval de quinta justa

Interval d'octava

Els altres intervals s'anomenen imperfectes i es classifiquen en Majors i menors, igual que fèiem amb les escales:

Si cliques sobre la imatge de cada interval podràs escoltar com sona:
Interval de Segona:

Interval de segona Major

Interval de segona menor

Intervals de tercera:

Interval de tercera Major

Interval de tercera menor

Intervals de sexta:

Interval de sexta Major

Interval de sexta menor

Interval de sèptima:

Interval de sèptima Major

Interval de sèptima menor

Els intervals imperfectes també poden ser disminuïts o augmentats.  Seran disminuïts si tenen 1 semitò menys que el menor, i seran augmentats si tenen 1 semitò més que el Major.

Pots trobar més informació a la web: www.teoria.com