NEW ORLEANS, BRESSOL DEL JAZZ
Quan el 1865 s'aboleix l'esclavitud, els negres arriben a grans ciutats com New Orleans per a treballar-hi. Amb ells porten la seva música (worksongs, espirituals, blues...). Aprenen a tocar instruments, sobretot de vent metall i organitzen les primeres bandes de música als barris baixos de New Orleans.
Hi ha qui afirma que el jazz va néixer als cementiris, ja que es contractaven a les bandes perquè toquessin als funerals. Anant cap al cementiri tocaven cançons lentes i tristes, i de tornada alegres i ràpides.
A poc a poc el jazz es va convertint en música de ball i entreteniment. Els locals disposaven d'una banda o només d'un pianista o animador, que s'anomenava “entertainer”. Aleshores apareix el Ragtime.
El Ragtime és una música composta principalment per a piano, sense improvisació. Tot i que té molts elements comuns amb el jazz, com per exemple l'ús del "call and response", no es considera jazz perquè no hi apareix la improvisació.
El compositor de ragtime més conegut va ser Scott Joplin (1868-1917).
Escoltarem la peça de ragtime "The entertainer", que es va utilitzar en la banda sonora de la pel·lícula "The Sting" (El golpe, 1973).
L'estil New Orleans
L'estil New Orleans és el de les primeres bandes de música negres. Les seves característiques són les següents:- Bandes de 6 a 9 músics.
- Instruments: secció rítmica amb piano, banjo, guitarra, contrabaix o tuba i bateria. Secció melòdica: trompeta, clarinet o trombó.
- Improvisació col·lectiva.
- Accentuació del temps fort del compàs.
- Ús de fórmules sincopades, harmonies elementals i el blues.
Una canço d'estil New Orleans molt coneguda és “When the saints go marching in”, interpretada pel gran trompetista Louis Arsmtrong:
L'estil Dixieland
Els blancs van voler imitar l'estil New Orleans i van crear el Dixieland, que no és res més que el jazz tradicional interpretat per una banda de músics de raça blanca.Aquí tenim una peça de Bix Beiderbecke, el rival blanc de Louis Armstrong, titulada "There ain't no land like Dixieland to me" (1927):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada