ANYS 30: NOVA YORK I L'ERA DEL SWING
Entre el 1929 i el 1934, Amèrica pateix una greu crisi econòmica que provoca una nova migració de músics, aquesta vegada cap a Nova York. S'instal·len bàsicament al barri de Harlem, on proliferen clubs de jazz, el més conegut dels quals serà el Cotton Club.
Els músic de raça blanca també s'apunten al jazz. És l'època del Swing i de les grans orquestres (Big Bands) iniciades per Louis Armstrong i Duke Ellington. Després de la crisi, la gent necessita ballar i passar-s'ho bé, i ho fan amb aquest estil ballable i lleuger.
Característiques principals del Swing:
- Big Bands, conjunts amb 12 o 16 músics, on tenen gran importància els solistes.
- Secció rítmica: piano, guitarra, tuba, o contrabaix i bateria.
- Secció melòdica: dues seccions de vent-metall (trombons i trompetes) i una secció de vent-fusta (saxo alt, saxo tenor i clarinet). Els solistes s'aixequen quan han de tocar un solo, i les melodies són molt més elaborades que en les eres anteriors.
- Estil Riff: frases de pregunta-resposta dins l'orquestra.
- Pulsació rítmica marcada en 4 temps, amb una accentuació especial en el 2n i el 4t temps.
- Com que les orquestres són molt grans, calen arranjaments per orquestra i es perd espontaneïtat i improvisació.
- Els principals arranjadors són Duke Ellington i Glenn Miller. Glenn Miller, un jazzman blanc, aconsegueix un gran èxit comercial amb la seva Big Band.
- Apareixen grans solistes, tant instrumentals com vocals. A nivell vocal tenim Ella Fitzgerald i Billie Holliday. Com a instrumentistes són coneguts Lester Young (saxo tenor), Benny Carter (saxo contralt) i Benny Goodman (clarinet), també conegut com "el rei del swing".
| Ella Fitzgerald |
Escoltem també Ella Fitzgerald i Louis Armstrong interpretant Summertime, de l'òpera Porgy and Bess de George Gershwin (1935). Espectacular!
I finalment, la cançó Sing, sing, sing, de Benny Goodman and his orchestra. Tot un clàssic que segur que heu escoltat més d'una vegada:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada