Jazz és el nom que s’utilitza per anomenar una sèrie de gèneres i estils musicals que poden ser molt diversos però que presenten unes característiques comunes, sobretot pel que fa al ritme i a la improvisació.
TRETS CARACTERÍSTICS DE LA MÚSICA JAZZ
- Neix al sud-est dels Estats Units a principis del segle XX, entre la comunitat afroamericana. La ciutat bressol del jazz és Nova Orleans.
- La música jazz neix amb la mescla de formes musicals típicament africanes amb d’altres tradicionalment europees (folklore hongarès, escocès, francès, irlandès, espanyol…)
- Els elements melòdics i harmònics deriven principalment de la tradició europea, mentre que el ritme deriva de la música africana.
- Els elements propis de la música africana que conté el jazz són els següents:
- Gran importància del ritme.
- Forma “call and response” o “crida i resposta”: es repeteix una frase que s’acaba de tocar.
- Relació entre la música i la dansa: fins els anys 40, la música jazz era música de ball, no pas música per a ser escoltada.
- Importància de la improvisació. Improvisar significa inventar música sobre la marxa, seguint unes pautes concretes. Això fa que cada interpretació de jazz sigui única i irrepetible.
- Tendència a utilitzar síncopes i a accentuar els temps febles del compàs.
- L’ús de determinats instruments com el saxo, la trompeta, el piano i el contrabaix.
- La tècnica anomenada Scat, que consisteix en que el cantant utilitza la veu per imitar el so dels instruments.
ANTECEDENTS
El jazz té els seus origens en els cants dels esclaus americans. Aquests esclaus, originaris de l'Àfrica Occidental, comencen a arribar al continent americà durant el segle XVIII i s'estableixen sobretot a la zona Sud-Est dels EEUU, on hi havia els grans camps de cotó.
Aquests esclaus cantaven mentre treballaven. Les seves cançons s'anomenaven “worksongs”, i són l'origen del jazz.
Les Worksongs
Eren les cançons que cantaven els esclaus mentre treballaven en les plantacions de cotó i de sucre, o bé en la construcció de les vies del ferrocarril i les carreteres.
Eren cançons tristes i melancòliques, però rítmiques. Es cantava i el ritme es marcava amb les eines de treball, de manera que el ritme del treball els servia de base i el so de les eines d'instrument de percussió.
La forma de les worksongs era l'estil responsorial o “call and response”: un treballador començava i els altres responien coralment amb murmuris, cants o repetint els mateixos versos.
Aquí teniu la gravació d'una worksong que van fer Pete i Toshi Seeger en una presó de Texas l'any 1966:
Espirituals negres i Gospel songs
Els espirituals negres són cançons religioses que les comunitats afroamericanes cantaven a les esglésies durant les seves celebracions.
Aquests cants tenien les mateixes accentuacions rítmiques que les worksongs, i s'acompanyaven picant de mans.
Al principi es tractava de melodies senzilles i monofòniques (una sola veu), però de mica en mica es van anar transformant en polifòniques, on un solista establia un diàleg entre el predicador i tots els assistents (altra vegada “call and response”), que a poc a poc anava elevant el to i el ritme. En aquestes celebracions litúrgiques es podia arribar a l'èxtasi i a l'exaltació.
Els gospel songs són una evolució dels espirituals negres, amb una temàtica més optimista i amb un caràcter més alegre. La paraula gospel prové de God Spell (Evangeli).
Us deixo dues Gospel songs molt conegudes: "Go down Moses" amb Louis Armstrong i "Swing low, sweet chariot" amb la inoblidable Etta James:
El Blues
El blues és un gènere musical que neix a finals del segle XIX, i una de les fonts que contribueixen al naixement del jazz i, posteriorment, del rock and roll.
Són cançons que deriven de les worksongs, i on el cantant es lamenta per la seva situació i es resigna al seu destí. De fet, la paraula “blues” significa tristesa.
El clima del blues és lent, trist i tens, però amb una certa dosi d'ironia. Al principi eren peces interpretades per un solista, però aviat s'hi ha incorporar un acompanyament d'harmònica, piano o guitarra.
El Blues ha evolucionat independentment del jazz, així que en parlarem més detingudament en una altra ocasió.
De totes maneres, escoltarem un dels Blues més autèntics, "Hoochie-coochie man" de Muddy Waters:
En la pròxima entrada us penjaré una breu història del jazz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada