dimecres, 20 de novembre del 2013

INTERVALS

Abans de començar a parlar dels intervals, repassarem els conceptes de to i semitò a partir d'aquest mapa conceptual de M. Jesús Camino (cliqueu-hi al damunt).

http://cmapspublic2.ihmc.us/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1266880144618_536571410_16062&partName=htmltext

ELS INTERVALS

S'anomena interval la diferència d'altura o distància entre notes.  Els intervals es diferencien segons el nombre de notes que inclouen entremig.  Així, parlem d'interval de segona si no hi ha cap nota entremig, de tercera si n'hi ha una, de quarta si n'hi ha dues, de quinta si n'hi ha tres, etcètera, fins arribar a l'interval d'octava, que és la diferència entre dues notes del mateix nom però de diferents altures (per exemple, el Do 3 i el Do 4, o Do i Do de dalt).



Els intervals poden ser ascendents o descendents depenent de la direcció greu- agut o agut-greu en què estiguin escrits:

Els intervals conjunts són els que estan formats per dures notes correlatives.  Els disjunts són els formats per dues notes no correlatives (és a dir, hi ha altres notres entremig).


Els intervals melòdics són els que sonen successivament, una nota després d'una altra, i formen una melodia.

Els harmònics són els intervals formats per dues notes que sonen simultàniament.


Uníson: són dues notes del mateix nom i altura que sonen simultàniament.  L'uníson no constitueix un interval.
Aquí us deixo uns enllaços que ens poden ajudar a comprendre-ho:
I un mapa conceptual de resum:
http://cmapspublic2.ihmc.us/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1248710710493_1848068528_1897&partName=htmltext

Activitats
Aquestes activitats són del blog Musica Selvatge 2.

dimecres, 13 de novembre del 2013

ALTERACIONS: SOSTINGUTS, BEMOLLS I BECAIRES. 2n ESO

Les alteracions són signes que modifiquen el so d'una nota, fent-lo mig to més agut o mig to més greu:
  • Sostingut # : apuja un semitò la nota.  Per tant, serà més aguda.
  • Bemoll b : abaixa un semitò la nota.  Per tant, serà més greu.
  • Becaire
    :
    anula l'efecte de qualsevol alteració, i retorna la nota a l'estat original.

En un piano, els sons corresponents a les tecles blanques són els sons naturals o no alterals (do, re, mi, fa, sol, la i si).  Les tecles negres corresponen als sons alterats, bé de forma ascendent amb el sostingut o descendent amb el bemoll.



Una tecla negra del piano, per exemple la que està entre el do i el re, pot considerar-se un do alterat ascendent (do sostingut) o bé un re alterat descendent (re bemoll):

 Dins de les alterarcions podem distingir:
  • Alteracions pròpies: s'escriuen el principi del pentagrama, després de la clau, i aleshores s'anomenen armadura.  Ens indiquen la tonalitat de la melodia, i afecten a totes les notes iguals, de qualsevol octava.  Per exemple, si a l'armadura hi ha un fa sostingut, tots els fa de la melodia seran mig to més aguts.


  • Alteracions accidentals:  són les que escrivim davant d'una nota en concret.  Afecten només a la nota davant de la qual està situada l'alteració i a les que són iguals dins del mateix compàs.

Des d'aquest teclat podem escoltar com sonen les diferents notes naturals i alterades.



d